Aquest passat Diumenge, 13 de Juny, es va realitzar una nova edició de la Travessia dels Ports en BTT inclosa dintre de les activitats de gran fons de LA CURSA DEL LLOP, i el nostre company RAUL ARBÓ va participar en representació de LA CALA BIKERS, en el recorregut llarg de 112 km, i un desnivell positiu acumulat de més de 2.700 m.Els participants disposaven d'un màxim de 8 hores per acabar la cursa... Només 61 valents ho van aconseguir, i RAUL va ser un d'ells, classificant-se en una meritòria 36a posició i un temps de 6h 45min.
Des de LA CALA BIKERS, la nostra felicitació i el nostre respecte pel nostre primer LLop. AUUUUUUUUU!!!!
6 comentaris:
Raul, ets un puto campeón. Me fots una enveja... sana, però enveja. Enhorabona.
Va ser molt dur??? Fang????
Vas acabar sencer???
Fes-nos 5 cèntims de la com va anar la proesa....
ENHORABONA RAUL!!!
Raul,enhorabona ets un CRAC i tambe ets el nomber one de la tropa nostra,tu ets el llop i la resta som gatets.
Molt bé Raúl, estas fet un bon LLOP!!!, enhorabona i un altre cop encantat de compartir una sortida amb tu i això que aquesta no et vaig remolcar ni vas caure davant meu je,je,je............tot i això hem vaig acostar sigilosament pel darrera je,je,je.
Salut, pedals i molts KM....
SAM
Primer que res, moltes gràcies a tots.
La cursa duríssima, tant per la llargada com pel recorregut. En quan a mí, vaig anar a un ritme tranquil i bé, fins al km 50, on començava una pujada duríssima, d'uns 15 km. Molinet i ja arribarem, interminable....Arribo dalt, asclat,avituallament i uns minuts de descans, penso que lo pitjor ja ha passat...Iluso de mí!!!! Uns kms de baixada i planeo. Comença una pujada on havia plogut, arribo dalt anfangat hasta les aurelles i desfondat totalment. Els ultims 10 kms plens de pujades i baixades se'm van fer eterns, allí vaig veure lo que és sufrir de veritat dalt d'una bici. Per sort, desprès fins a Tortosa practicament sense pedalar. Això sí, al creuar la meta gran, SATISFACCIÓ, ALEGRIA i sobretot EMOCIÓ.
La crítica a l'organització, parlant clar i calero, és que se podrien ficar lo diploma i la medalleta al ses i donar un bocadillet mitjanament decent a l'arribada. Una i bona, a les 9 de la nit, asclat, perdut i amb la panxa buida cap a casa. Això si, la bier no la vaig perdonar.
Molt bé FIERA !
Publica un comentari a l'entrada