Per unanimitat, vam acordar no emprendre la marxa de forma competitiva... així que vam transcorre la major part de la marxa tots plegats, gaudint del paissatge quant la humitat i les ulleres ens deixaven.
Certament, el massís del Collsacabra aguarda petits tresors amagats entre les seves fondalades: Rierols retorçats nodrint el Ter i vegetació de verds intensos. Els turons ens mostraven un paisatge encantat d'un espès llit de boira que ni tant sols ens deixava intuïr la presència del pantà de Sau als nostres peus...
Com us podeu imaginar la frase del dia va ser: QUÈ BONIC, QUÈ BONIC !
Imagineu-vos l'estat d'eufòria en alguns moments, que fins i tot per algun d'aquells senders es podia arribar a escoltar la veu del "Xavalet" entonant ( ANEM ANEM A PALAMÓS.... PRIMO...).
Queda clar que...
LA CALA "BIERS", ALLÀ ON VA, TRIOMFA !
1 comentari:
Hola Companys, com va? nosaltres recuperant-mos de la pallissa del diumenge a Xerta, he linkat, com vam quedar el vostre blog al nostre, vos deixo el link al nostre.
Binga, a veure si podem fer-ne una e conjunta i així fer més pinya ia fició a aquest esport que tant ens agrada.
Montbike
(Nando)
http://mont-bike.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada